L’augment del preu dels aliments fa que els usuaris necessitin més ajuda per cobrir les necessitats bàsiques. Les entitats també noten la pujada de la inflació
Un article de Norián Muñoz
A Maria (nom fictici) tots la coneixen al menjador social de Bonavista pel seu nom. Explica que fa temps que no venia «per vergonya». Ella i el seu marit viuen amb una paga de 600 euros que no arribarà fins a la setmana que ve. S?ha quedat amb 15 euros al compte i tem el moment d?anar al supermercat: «Miro molt els preus, però és que tot ha pujat tant…», es lamenta. Ha vingut a buscar alguna cosa per esmorzar. Li donen llet, cafè i galetes; també li ofereixen cacau, però ho rebutja. “No vull abusar, sé que hi ha molta necessitat”, comenta.
Raquel Quílez, encarregada del menjador que gestiona l’entitat Joventut i Vida, explica que cada cop veuen més casos com el de Maria. «La línia de la pobresa és molt fina i els que viuen al límit cauen… Qualsevol compra que fan al supermercat és un esforç», assenyala.
Mentre parlem amb ella la desfilada de voluntaris fent caixes de menjar és constant i no obstant Quílez adverteix: «El menjar com ve se’n va, ho donem tot, no hi ha rebost com abans, estem al dia». És una cosa que es pot comprovar a primera vista. Les prestatgeries són gairebé buides i ara es pot passar per llocs abans atestats.
Reconeix que «estem més preocupats del que és normal», encara que de seguida aclareix que «també tenim la confiança que els que col·laboren amb el menjador no fallen, són fidels i no es cansen».
La pandèmia ha suposat un augment exponencial al nombre de persones que atén el servei. Si el 2019 van ser 568 persones, l’any passat, el 2021, en van arribar 4.062.
Quílez explica que aquest any estan atenent un volum similar al de l’any passat de persones derivades per l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona, IMSST, «amb qui tenim una relació molt estreta», però la diferència és que necessiten més aliments perquè amb els seus propis recursos ara poden comprar menys al supermercat. Es nota especialment a les famílies a qui els lliuren menjar per preparar a casa. De fet, han hagut d’ampliar un torn divendres per fer més repartiments.
Des que va començar la pandèmia el menjador va haver de transformar la seva activitat i lliurar el menjar preparat en envasos d’usar i llençar. Actualment s’estan preparant per reobrir el menjador com a tal, cosa que esperen amb ganes, ja que tenen molts usuaris que viuen sols i agraeixen molt l’estona de menjar amb companyia.
És el cas d’un veí que està esperant que obri el menjador i que tothom saluda pel seu nom. Té 83 anys, viu sol i malgrat que tota la vida va treballar com a cuiner, avui el pàrkinson no li permet cuinar. De l’equip del menjador diu que «els estimo molt, són una brigada molt maca».
Això sí, Quílez recorda que tot aquest treball és una cadena i només se sustenta pels que col·laboren econòmicament (Ajuntament, Diputació i Generalitat i entitats com la Caixa) i en espècies, com el Banc d’Aliments, cadenes de supermercats, negocis de diferent mida i particulars.
Tornar al contacte
Al menjador social Taula Amiga de la fundació Formació i Treball van aprofitar el confinament per reformar el local ubicat al carrer Cardenal Cervantes i renovar els electrodomèstics i el mobiliari. La intenció és seguir fidels a la idea que els usuaris (la majoria, persones sense llar, però també d’altres que tenen un sostre però estan en una situació molt precària) se sentin en un ambient acollidor.
El responsable del Taula Amiga, David Borràs, explica que van reobrir a l’octubre i actualment són uns 70 usuaris derivats per Serveis Socials; una xifra lleugerament superior a la que tenien abans de la pandèmia.
On sí que ha augmentat substancialment la demanda és al grup de famílies que recullen aliments per preparar a casa. Lliuren aliments no peribles, carn, peix i verdura. En total atenen 120, però a diferència del que passava abans de la pandèmia, ara tenen llista d’espera, i és de dos o tres mesos.
En aquest menjador tampoc no tenen possibilitat d’emmagatzemar; els aliments procedents de donacions entren i es lliuren.
Pel que fa a voluntaris, estan satisfets: «Molta gent vol col·laborar», cosa que els ha permès fer torns.
Es necessiten voluntaris i caliu
A Esmorzar i Caliu, projecte de Càritas Interparroquial de Tarragona, també s’estan plantejant tornar a oferir els esmorzars presencialment al seu local de Peixateries Velles. Si escau, però, el problema per reobrir el local és que la pandèmia els ha castigat durament perquè la gran majoria dels voluntaris eren persones grans o molt grans que van haver de deixar l’activitat per qüestions de salut. Actualment estan en plena crida per intentar trobar més mans.
Noelia Echenique, treballadora social del projecte, explica que poder obrir presencialment en lloc de donar els esmorzars per portar els permetria tornar a donar sentit al cognom de caliu del projecte. Explica que en compartir taula «es genera un vincle, tenen un espai per relacionar-se de manera sana, s’expliquen les seves experiències, s’ajuden… I senten que són part de la ciutadania».
Si escau atenen especialment persones sense llar, però també han notat un increment de «persones que tenen ingressos econòmics però vénen a sol·licitar aliments. Hi ha persones que viuen de lloguer a una habitació i després de pagar la llum i l’aigua no els dóna per menjar. Gent que té ingressos, però continua sent pobre», resumeix.
Igual que als dos menjadors socials de la ciutat, aquí reben donacio
Notícia originalment publicada a Diari de Tarragona.
