Els voluntaris dels menjadors socials i albergs redoblen esforços aquests dies perquè les persones més vulnerables gaudeixin de menjars festius
Josep Maria Carreto, director de l’alberg de la Fundació Bonanit, explica que hi ha persones sense llar que procuren estar a Tarragona durant les festes perquè venir a l’alberg és el més semblant que tenen a passar-les a casa. «Encara que l?any passat tot va canviar per les mesures sanitàries; sempre procurem ajuntar-nos en les dates assenyalades i fer menjars com els que faries a casa per donar gust a la teva família».
Igual que la nit de Nadal, avui hi tornarà a haver un sopar especial: llagostins, canapès, paté, ensalada russa; de plat principal, lluç a la basca (que els prepara un donant). I per postres, pastís, torró… Per mantenir les distàncies soparan en dues tandes. «Es perd calor, però no volíem renunciar a fer-ho», diu Carreto.

També tenen preparats el raïm, encara que no tothom té ganes de celebrar. Igual que en anys anteriors, qui vol se’n va abans al llit. «Hi ha persones que no volen ni escoltar parlar del Nadal», reconeix. Carreto procurarà arribar a temps per als raïms a casa mentre un monitor es quedarà a dormir a l’alberg.
Saber què importen
El de Bonanit és tot just un exemple que es repeteix aquests dies: una barreja de l’afany de voluntaris i treballadors de les entitats i de la solidaritat de moltes persones anònimes amb una única idea: fer que totes les persones que atenen sàpiguen que els importen.
Al menjador social de Bonavista, avui Ramón, el cuiner, haurà començat a treballar a les sis de la matinada, encara que està feliç perquè aquests dies han rebut moltes donacions realment especials de supermercats i particulars que li han permès fer plats diferents dels habituals .
Raquel Quílez, encarregada del menjador que gestiona Joventut i Vida, explica que gràcies a donacions que van rebre per Nadal també van poder donar petits lots nadalencs als usuaris.
Un dia com avui repartiran 180 menús especials a l’hora de dinar. La pandèmia els ha impedit reobrir el local i celebrar les festes abans, però se les han enginyat per anar citant-los per grups i procurant donar una mica de conversa i, com a qualsevol casa, hi ha comentaris del tipus «mira el que hi ha per a tu» », perquè ja coneixen els seus gustos.
Al menjador, a més, s’ofereix menjar per cuinar 96 famílies. Un dels moments més esperats va ser fa uns dies, quan l?entitat Joguines del Rock va entregar els regals a 139 nens de les famílies dels usuaris del menjador.
Ha estat, reconeix Quílez, un any estrany en què no s’han pogut recuperar les converses de sobretaula, però el menjador també ha mostrat el seu poder de convocatòria i molts dels seus usuaris, alguns sense sostre, van ser vacunats allà mateix.
Raquel insisteix: «Rebem més del que donem». Una senyora gran acaba de regalar-li una polseta en agraïment per la feina que fan al barri.
El millor regal
Montserrat Llurba, voluntària de la Comunitat de Sant Egidi, entitat molt coneguda per la seva sopa calenta per a pobres i sense llar, coincideix amb la Raquel. La seva escena més entranyable d’aquest Nadal va ser quan una nena la família de la qual acudeix a rebre aliments (van començar amb 15 famílies i ara en són 198) va obrir allà mateix el regal que tenien preparat per a ella. «Es va posar a saltar emocionada dient que era la nina que ella volia, la que havia demanat».
Aquí tampoc s’ha pogut recuperar aquest any allò de seure tots a taula. A més dels lots per a les famílies, fan uns 180 àpats que reparteixen tant al seu local com a altres zones de la ciutat en diferents dies. Per Nadal la bosseta que lliurava era especial, amb sopa de galets, canelons, torró i fins i tot una ampolla nana de cava per brindar.
El dia de Nadal, a més, van aconseguir tenir un petit obsequi per a cadascun dels usuaris. Insisteixen molt que es tracta d’una cosa nova perquè per a alguns és l’única cosa que estrenaran en aquestes festes. La trobada va ser a la Plaça del Rei, amb espai suficient entre persones, cosa que no els va impedir cantar unes nadales.
Noticia originalmente publicada a Diari de Tarragona.