Noticia original en Diari de Tarragona

S’ha editat un catàleg on figuren els que donen servei a les persones sense llar. No hi ha un recompte actualitzat, però les entitats asseguren que cada vegada reben a més

Norián Muñoz

Esmorzars, de dilluns a diumenge, a la Plaça Peixateries Velles; menjar en els menjadors socials del carrer Apodaca i la Part Alta; sopars, segons el dia, al Parc Saavedra, la plaça dels Carros, la de la Mitja Lluna … En total set entitats ofereixen aliments en algun moment de la setmana per a les persones sense llar de Tarragona (un altre bon nombre es dedica a donar allotjament, dutxes, roba …) En la majoria dels casos els voluntaris de les ONG porten anys realitzant aquesta tasca, però fins fa relativament poc cadascun treballava pel seu comte.

Però la situació, per fi, va començar a donar cert canvi amb la posada en marxa el 2017 de la Xarxa d’Atenció Integral de Persones Sense Llar de Tarragona en la qual participen, des de llavors, representants de 15 entitats de característiques molt variades que treballen a la ciutat. Hi ha des d’ONG internacionals fins a altres que només funcionen a nivell local; unes lligades a alguna religió i altres laiques. A aquest grup se sumen, a més, 15 tècnics de diferents administracions que també tenen relació amb el col·lectiu; des responsables de serveis socials o salut a cossos de seguridad.

Ara la xarxa acaba de sistematitzar tot aquest treball de saber «qui fa què” en un Catàleg de Serveis per a Persones Sense Llar editat per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST).

«Vam començar amb la previsió de donar 40 àpats diaris i avui fem de mitjana 270», Encarna Quílez, Associació Joventut i Vida

El gerent de l’IMSST, Josep Miquel Beltran, explica que la guia «permet identificar tots aquells agents i recursos disponibles que de manera directa o indirecta podrien oferir serveis a les persones sense llar. Moltes vegades no són recursos específics per a aquest col·lectiu, sinó universals als quals també poden accedir aquestes persones. Amb aquesta guia s’ha pogut localitzar totes les entitats que ofereixen menjar i on estan; s’ha pogut identificar tota l’oferta d’habitatge d’inclusió que tenim a la ciutat, els diferents recursos de suport social que hi ha … Aquesta guia obre la porta a treballar molt millor la coordinació entre les diferents entitats i administració per tal d’optimitzar els recursos i promoure una atenció molt més integral ».

Un grup de voluntaris de l’ Associació Joventut i Vida repartint un sopar calent anit al Parc Saavedra. FOTO: Pere Ferré

És la primera vegada que es fa un esforç d’aquestes característiques a Tarragona. Com a referent hi ha la ciutat de Barcelona que té una guia de recursos en línia i un catàleg de la Comunitat Sant Egidi.

«Estem desbordats, ahir van venir a esmorzar 120 persones … I cada vegada hi ha més joves», Teresa Beà, Càritas Interdiocesana

Això sí, Beltran reconeix que el catàleg és un «punt i seguit» per seguir treballant amb un col·lectiu tremendament complicat. De fet actualment no hi ha un estimat de persones que viuen al carrer. Assenyala que Tarragona és una ciutat de pas, amb bon clima en què un recompte fet a l’hivern res tindria a veure amb un fet en estiu.

El últim recompte, organitzat pel IMSST i la xarxa, es va fer el maig de 2017 i llavors es van comptabilitzar 92 persones sense llar entre les que es trobaven aquella nit al carrer i les que estaven en albergs. La xifra, però, es refereix només a persones que són a la via pública o en caixers, però no els que viuen en zones més apartades o naus abandonades, per exemple. Aquest any la xarxa s’està plantejant si fer un nou recompte.

Tampoc és predictible el tipus d’ajuda que acceptaran. Beltran assenyala, per exemple, que en el primer dia de l’activació de l’Operació Iglú (quan baixa la temperatura de 0 graus) l’any passat, de 14 persones que van identificar, cap va voler anar a dormir a un alberg.

«Donem llit a entre 550 i 600 persones cada any i encara que és un col·lectiu impredictible, la xifra no baixa», Josep Maria Carreto, Fundació Bonanit

Parlant amb algunes persones sense llar reconeixen que prefereixen seguir al carrer perquè tenen por de perdre el lloc on dormen, perquè no poden entrar amb les seves mascotes si les tenen o perquè saben que es tracta d’una solució temporal.

Però la demanda no baixa

Tot i la manca de dades concretes, la percepció de les ONG és que la xifra de persones vivint al carrer està lluny de bajar. Así ho explica Encarna Quílez, de l’Associació Joventut i Vida, els voluntaris de la qual atenien ahir a la nit a una quarantena de persones al Parc Saavedra. Ahir feia fred, així que els usuaris van marxar aviat, però sempre que poden la idea és quedar-se a xerrar una estona amb ells … «I amb elles», explica, perquè de mica en mica també han començat a arribar dones.

Aquesta entitat també s’ocupa del menjador social de Bonavista, «que va néixer amb una previsió d’atendre 40 usuaris i ara tenim uns 270 de mitjana cada dia. Això sí, no en tots els casos es tracta de persones sense llar sinó que viuen en situacions molt precaries.

Tot el menjar que serveixen és producte de donacions del Banc d’Aliments, de supermercats, dels mateixos veïns … Fins i tot acaben de signar un conveni do l’Hospital Joan XXIII. «Això és com la multiplicació dels pans i els peixos, però cada dia», diu.

«Estem desbordats»

Un altre dels serveis que s’ofereixen cada dia és el de la cafeteria social Café i Caliu de Càritas Interparroquial de Tarragona. Aquí la primera cara visible des de fa anys és la de la voluntària Teresa Beà, que assegura que «estem desbordats». Al servei, gestionat per voluntaris i en el qual els aliments també provenen de donacions, van a esmorzar cada dia, un centenar de persones «dimarts vam tenir 120. Per atendre necessitem moltíssims aliments i els voluntaris també són gent gran», explica.

Un dels aspectes que més crida l’atenció sobre el perfil dels usuaris és el fet que cada vegada van més persones joves, moltes d’elles immigrants.

«Ens preocupa; si abans portàvem 15 sopars els dissabtes avui són 30 … Ara veiem més cares noves », Valentín Portes, ONG ADRA

Beà és, a més, l’encarregada de distribuir els llits d’alberg que ofereix la Fundació Bonanit, entitat que es dedica expressament oferir allotjament temporal a persones sense llar. Aquí també s’ha vist un augment de la demanda en general però també d’aquest col·lectiu de joves. «Recentment em van trucar d’un centre de Barcelona buscant allotjament per a tres o quatre nois que complien la majoria d’edat. Els vaig haver d’explicar que aquest no era el lloc indicat, que aquest és un alberg temporal i aquests nois necessitaran un altre tipus de serveis a més d’un llit ».

Josep Maria Carreto, coordinador de l’entitat, recorda que Bonanit atén entre 550 i 600 persones cada any i el nombre no baixa. Es tracta, això sí, d’un perfil impredictible «un dia podem no tenir ni un llit lliure i al següent la situació canvia radicalment», relata. Bea assenyala que els preocupa que els majors esforços per donar allotjament es fan en els mesos d’hivern així que a partir l’1 d’abril només comptaran amb 20 llits a la fundación.

Feina de formigueta

Però fins i tot les entitats més petites, que fan accions més puntuals,  estan notant que els seus usuaris augmenten. És el que explica Valentí Portes de l’ONG ADRA (vinculada a l’Església Adventista) que ofereix sopars els dissabtes a la Plaça de la Mitja Lluna, explica que ells també estan preocupats perquè han passat d’atendre unes 15 o 20 persones de mitjana el any passat a unes 30 aquest any. Abans hi havia més cares conegudes, avui veiem cada vegada més cares noves ».

En el cas el menjar que reparteixen la cuinen els voluntaris, una vintena que van fent torns, en les seves pròpies cases « intentem que sigui un menjar nutritiu i calent », señala.

En definitiva, aquest catàleg, a més de ser un recompte de serveis públics i d’entitats que no es donen, ni de bon tros, l’abast per arribar a un col·lectiu difícil d’atendre, és també una bona foto de la solidaritat tarragonina.

 

Noticia original en Diari de Tarragona