Va treballar a les cuines més prestigioses però per avatars de la vida va acabar vivint al carrer

A José el trobem atrafegat a les cuines del Menjador Social de Bonavista, on acudeix a treballar cada dia com a voluntari. És una de les 19 persones que col·laboren elaborant els 270 àpats que surten d’aquí cada dia.

Raquel Quílez, responsable del menjador, no pot amagar l’afecte que té. «Quan se’n vagi, i esperem que sigui aviat, el trobarem a faltar molt a faltar. Es nota que és un professional, ens treu un munt de feina de sobre».

Quílez es refereix al fet que José està en plena recerca d’una feina remunerada, cosa que tots volen que passi aviat perquè seria, per fi, la culminació d’un llarg procés.

José Pardo al Menjador Social de Bonavista, on col·labora cada dia com a voluntari a la cuina. FOTO: Lluís Milián

I és que José, que ara somriu amb facilitat, va passar any i mig vivint al carrer a Tarragona. Ha tingut diverses feines, encara que el seu ofici és el de cuiner. De fet, va arribar a treballar al prestigiós Hotel Maria Cristina de Sant Sebastià.

Un problema familiar, del qual prefereix no parlar, unit a la crisi econòmica, el van deixar al carrer. Avui reconeix que «jo també veia les persones sense llar i pensava que això mai no em podria passar a mi. Però ja ho veus, la vida fa molts pals».

Segons un estudi recent sobre persones sense llar fet a nivell europeu en què va participar la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, el 21,5% de les persones que acaben vivint al carrer va arribar a aquesta situació després d’una ruptura de parella i el 45% ho va fer després d’haver perdut la feina.

L’empenta necessària

Però la vida de Josep, que va néixer a Reus, va començar a fer un canvi fa uns mesos, quan un altre voluntari del menjador on treballava a més de ser usuari, el va portar a viure a casa seva.

Però el canvi definitiu es va produir fa unes setmanes, quan es va convertir en el protagonista del projecte ‘Pack empenta’ de la fundació Homeless Entepreneurs, una ONG que està centrada a aconseguir que les persones que viuen al carrer tinguin possibilitats d’emprendre o trobar un treball.

Quílez comenta que el canvi de José ha estat espectacular, d’una persona que estava trista, abstreta, a algú comunicatiu i molt més alegre.

El projecte va ser acollit amb molt d’entusiasme i total implicació per part del Rotary Club Tarraco August, que s’està encarregant no només de finançar-lo, sinó de donar suport a Josep en tot allò necessari.

Salvador Olivé, vicepresident del club, explica que del que es tracta bàsicament és oferir a les persones sense llar un mínim de condicions de vida, salut i descans per poder trobar-se en capacitat de buscar feina.

A l’usuari –en aquest cas el primer és Josep– se li ofereixen tres mesos d’una habitació individual en una pensió, estris d’higiene, talls de pèl a una perruqueria i la roba necessària.

«I se’ls dóna un pijama», explica Jordi Planas, voluntari d’Homesles Entepreneurs, que assegura que no és un detall menor, perquè significa que, per fi, s’adorm en un llit i no a terra. «És un gran canvi saber que ets en un lloc segur, amb les teves coses, i que ningú te les prendrà mentre dorms».

Recuperar-se i canviar de xip

Però més enllà dels aspectes materials, Planas insisteix que la idea és que aquest temps serveixi a José per canviar completament de xip, per passar de ser algú a qui se li ha de donar assistència a algú que ha pres les regnes del seu propi futur , algú que se sent protagonista i no algú que va a remolc. «Ensenyar a pescar», resumeix Olivé.

Planas explica que es tracta d’un projecte pilot, per això encara hi ha aspectes per afinar, però la idea és aprendre d’aquesta experiència per aconseguir arribar a més persones com José, que estan en condicions i amb ganes de treballar.

Mentrestant, Josep comparteix els seus dies entre la feina al menjador i el lliurament de currículums. La Setmana Santa s’acosta i hi té posades moltes esperances. «Només em falta això» (la feina), diu. Li preguntem què se li dóna bé i explica que «em diuen que les paelles em surten molt bones, però jo estic disposat a treballar del que sigui».

Noticia originalment publicada a Diari de Tarragona.