Hay supermercadosHi ha supermercats que encara llencen els aliments que sent encara aptes per al consum no poden vendre, encara que n’hi ha d’altres que els donen a entitats benèfiques. El Diari ho comprova
«Cada nit, al tancar les portes, els supermercats espanyols tiren a les escombraries unes mil tones d’aliments encara comestibles». Davant d’aquestes dades, Facua-Consumidors en Acció ha iniciat una campanya –’Lluita contra els supermercats que desaprofiten aliments’, que inclou una sèrie de vídeos protagonitzats per Dani Rovira, Raquel Martos iManuel Tallafé– per reclamar un marc legislatiu que obligui el sector de la distribució a donar els aliments aptes per al consum, però que, per diferents circumstàncies, no pot vendre al públic. L’associació de consumidors reclama a aquests establiments una responsabilitat social més gran en moments en què milers de famílies espanyoles passen gana a causa de la crisi.
A més, Facua pretén amb aquestes mesures evitar les imatges de pobres furgant cada nit als contenidors a què molts supermercats llancen els aliments sobrants, unes escenes indignes que de vegades han donat lloc a conflictes ia l’escàs aprofitament del menjar, que és dipositada allà sense cap mena de garantia per a la salut.
Així, amb l’objectiu d’evitar que més quilos de menjar acabin a les escombraries, Facua ha intentat prendre el pols al sector de la distribució alimentària i veure fins on arriba la seva responsabilitat social.
Tot i això, sembla que la tan demandada transparència té grans dèficits en aquest sector privat, ja que de les 28 grans cadenes nacionals interrogades només vuit han respost a la petició d’informació. Són Caprabo, Covirán, Dia, E. Leclerc, Eroski, Grup El Corte Inglés, Lidl i Mercadona. Totes elles reconeixen sense problemes que col·laboren amb bancs d’aliments o menjadors socials i que posen en marxa polítiques comercials per intentar reduir l’excedent de productes al magatzem que no poden ser exposats al públic.
La comprovació
El Diari va voler veure de primera mà què fan aquestes botigues amb els aliments que, tot i ser comestibles, no es poden vendre, bé per la proximitat de la data de caducitat, bé perquè, simplement, com en el cas d’uns iogurts, tenen trencat el cartró extern que els envolta.
Així, ens plantem a les nou del matí d’un dia qualsevol en un supermercat, en aquest cas que la cadena Mercadona té a Campclar, a l’antiga N-340. Un operari es disposa a carregar en una furgoneta diverses cistelles d’aliments encara en bon estat que han passat la nit a un magatzem refrigerat. Es tracta, sobretot, de productes frescos, fruites, verdures, pa, lactis, carn i peix.
Després de carregar la furgoneta, el mateix operari transporta el menjar, com si fos un servei a domicili més, al menjador social de Bonavista –Mercadona també treballa a Tarragona amb el del carrer Cervantes–. És aquest un gest que agraeixen les entitats solidàries, que altrament haurien de recórrer a voluntaris per anar a buscar els aliments.
Al menjador social de Bonavista, portat per l’Associació Socioeducativa Joventut i Vida, l’espera amb els braços oberts Raquel Quílez, l’encarregada del menjador, que, molt agraïda, explica que “decidim el menú el mateix dia, en funció dels aliments que ens arriben».
Raquel assegura que «és una benedicció que alguns supermercats, com en aquest cas Mercadona, hagin decidit donar-nos el menjar en lloc de llençar-lo. Aquesta aportació ens permet tenir lactis i fins i tot pastissos, cosa que abans era impensable. Realment és molta la necessitat que hi ha. De fet –afegeix–, encara que els polítics diguin que la cosa va millor, el cert és que aquí cada mes tenim més gent, no hi ha hagut mai un mes amb menys demanda de gent que l’anterior». I explica que els comensals que acudeixen al menjador social de Bonavista són derivats de Serveis Socials de l’Ajuntament, que és qui decideix qui compleix els requisits per beneficiar-se’n.
També es mostra orgullós Dani, el treballador de Mercadona que els porta cada dia el menjar i que ja s’ha convertit en «un proveïdor més», com admet Raquel. «És la meva feina, però a més suposa una gran satisfacció fer-ho i saber que ajudes gent necessitada. Així treballes amb més alegria», diu.
Una gran responsabilitat
Remei Uz, cap de comunicació de Mercadona a Catalunya, i Paloma Llop, la seva homòloga a Tarragona, també mostren el seu entusiasme per aquesta tasca, que gaudeixen com si fossin elles les beneficiàries, encara que no amaguen que ha estat una lluita gens fàcil. «Donar el menjar a una entitat benèfica no és tan senzill i suposa una gran responsabilitat. Hem d’estar segurs que la part receptora realitza un tractament correcte dels aliments en totes les fases, ja que si per exemple es trenca la cadena de fred podrien donar-se casos d’intoxicacions, que és l’últim que volem, és clar. És per això que abans de fer aquest pas hem estudiat molt bé els menjadors socials amb què col·laborem. Això ha demorat més del que hauríem volgut aquesta pràctica, que a la ciutat de Tarragona vam començar al mes d?octubre».
Remei apel·la a la responsabilitat quan explica les estratègies que segueix Mercadona per evitar que els aliments es facin malbé. I enumera tota una sèrie de pràctiques que tendeixen que allò que rebutja cada supermercat botiga a zero, des de demanar només el que preveuen vendre fins a realitzar sinergies entre proveïdors per, per exemple, dedicar a suc les fruites que estan bones però que no compleixen les exigències de mida o presència per ser posades a la venda. «Però sempre hi ha aliments que no es venen, malgrat estar en perfecte estat. Són els que es donen als menjadors socials».
La pràctica es repeteix a altres supermercats de Tarragona. I és que rebutjar aliments quan són aptes per al consum humà és una cosa de molt difícil justificació en el moment actual.
Noticia original publicada a Diari de Tarragona.
