El menjador miraculós de Bonavista.
Joventut i Vida va obrir fa un any aquest servei per a 40 persones. Avui cuinen per a més de 160 al dia.
Falten dues hores perquè la persiana pugi a l’antic bar Els Bessons, a la cantonada del carrer 11 amb la 24, al barri de Bonavista. La gent espera pacientment a la vorera. Xerren animadament entre ells. La calor és benèvol i no hi ha pressa. «La gent sap que fins a la una no pot entrar a dinar, però sol venir abans i en la cua espera el seu torn», expliquen Raquel i Encarna Quílez, les responsables de la gestió del menjador social que avui compleix un any de la seva obertura.
La cua va creixent a mesura que arriba l’hora. Hi ha gent molt dispar, però tots amb la necessitat de tenir un menjar calent a l’estómac. Amb el pas del temps, molts dels comensals han creat vincles d’amistat entre ells, fins i tot han compartit, tot i la pobresa generalitzada, altres coses que el proïsme necessita, com roba.
Foto: Lluís Milián
«Ningú ve el menjador a explicar la seva situació personal. Cadascú intenta suportar de la millor manera possible, conviure amb una realitat de la qual s’intenta escapar », descriu l’Encarna. Entre tanta tristesa hi ha indicis d’esperança. Alguns dels comensals han trobat una feina. Precari, però una feina, al cap ia la fi. No els traurà de pobres, ho saben, però poden afrontar la compra de la cistella que fa uns mesos era del tot impossible. «Són històries optimistes que val la pena ressaltar», expliquen les dues germanes.
Bon rotllo
Amb la persiana oberta, no hi ha temps per a xerrades. Uns 40 comensals ocupen ja les taules d’aquest menjador. Els serviran dos plats, postres, pa i aigua. La resta forma una nova cua a l’interior del local. «Es duran a tuppers el menjar cap a casa», explica Raquel.
La gent que se senti a menjar és, majoritàriament, indigent o persones que viuen soles i difícilment es defensarien en una cuina. Hi ha casos, recorda Raquel, de gent a la qual la solitud ha ficat en un silenci permanent que només trenquen a l’hora de dinar. «Són usuaris que recuperen les ganes de viure, se senten escoltats i aquell caràcter tancat i de desconfiança es modela amb bona companyia i un plat calent», descriu Raquel.
La fotografia es repeteix jornada rere jornada. De dilluns a divendres, al menjador social de Bonavista. «Divendres, a més, la gent es porta una bossa de menjar per passar el cap de setmana», expliquen les germanes. Elles soles no obren el miracle. Hi ha 33 voluntaris que aporten el seu gra de sorra perquè tot funcioni.
La llista de Serveis Socials
Cadascun dels 160 comensals de mitjana que van al menjador han d’estar en la llista de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona (alguns vénen derivats del consistori de la Canonja). «Si no són a la llista no puc donar-los menjar. És una condició innegociable », explica Raquel. Al llarg d’aquests dotze mesos hi ha hagut alguna baixa. «Hi ha gent que ha trobat una feina, altres han marxat de la ciutat i fins i tot hi ha un usuari que ha mort», recorda Raquel. L’absència injustificada pot provocar la pèrdua d’aquesta ajuda social «i ells mateixos ja es preocupen d’avisar-te del motiu de l’absència per evitar-ho», conclou Raquel.
Primer aniversari
Avui fa un any que va obrir les portes. L’Associació Joventut i Vida tenia en ment fa dotze mesos fer un pas més en les seves accions solidàries als barris de Ponent. Gràcies a un ajut inicial de La Caixa de 24.000 euros, va poder activar el menjador. Després vindrien els suports institucionals: Ajuntament i Diputació. El Port, Basf i Repsol també han aportat capital per sumar poc més de 70.000 euros en aquest primer any.
La xifra sembla suficient. És fals. Tres persones a mitja jornada, lloguer, aigua, gas, llum, productes de neteja i aquells condiments alimentaris que no vénen a les donacions s’emporten la totalitat d’aquest pressupost. Des de fa unes setmanes, els números han passat de vermell a carmesí, però hi ha confiança en que els diners que falta anirà arribant.
Donacions
Mentre Raquel intenta quadrar els números impossibles, les donacions d’aliments arriben d’arreu. La llista d’entitats solidàries és infinita, començant pel Banc d’Aliments, al Mercat del Camp, la Confraria de Pescadors, l’Associació Macarrón Solidari, al Caprabo de la Pineda, el Plus Fresh de Flix, les recollides d’aliments de veïns a títol particular i de negocis del barri, el supermercat de Loli i Salva …
«En un any de vida, mai hem hagut de dir no perquè no ens cabia el gènere. Però també t’asseguro que per art de màgia sempre que ens ha faltat alguna cosa, apareixia una trucada que et oferia el que ens faltava », explica Raquel.
Ara, al novembre, les donacions encara s’incrementaran. Joventut i Vida ha signat un conveni amb la Fundació Mercadona perquè cada dia un camió arribi fins al menjador social i lliuri aquella menjar envasat que hagi sobrat. «Estem molt contents amb tots. Encara que sigui invisible per a molts, l’ajuda que ens presten les botigues, supermercats, particulars … és fonamental », afegeix Encarna Quílez.
El segon any sembla incert a curt termini, per allò de les subvencions pendents de confirmar. Tot i això, Raquel i Encarna confien que tot segueixi igual i que les institucions i les grans empreses instal·lades al territori donin suport a la causa. «Confiem que segueixin donant suport a aquesta causa que és per a benefici de tots», conclouen les dues germanes.
